Vicent Eugenio Esparza és un home conseqüent amb els seus actes i després de 33 anys en el departament d’Enllumenat de l’Ajuntament i, pel que fa a la seua trajectòria ara que s’acaba de jubilar, afirma: “No em penedisc de res” i es manifesta “satisfet” pel seu treball.
Treballava de l’electricista en l’empresa ontinyentina Soviber (Soriano-Vidal-Bertomeu) i va decidir presentar-se a les oposicions municipals d’aquesta especialitat. “Va ser de casualitat i em vaig apuntar a última hora. De fet, totes les proves es feien en un dia i no portava ferramentes per a l’examen i li les vaig demanar a Jesús Arroyo d’Hidroelèctrica i vaig aprovar”, recorda.
Amb la seua memòria providencial recorda que entrava a formar part de la plantilla municipal el 7 de gener de 1987, quan tenia 31 anys. “En aquell moment cobrava menys que l’empresa d’on provenia, però les coses de la vida van fer que en passar mig any d’estar treballant en l’Ajuntament d’Ontinyent, Soviber va tancar”, detalla.
Amb aprenentatge, professionalitat i constància, Vicent Esparza va aconseguir encapçalar aquest departament municipal i afirma que sempre “m’he considerat més un treballador, que no un funcionari”. Aquest ontinyentí posa l’accent en el vessant social del seu treball: “la tecnologia fa evolucionar el món, la part social és més complicada del que sembla, però també és molt gratificant”.
De fet recorda amb molta satisfacció la seua col·laboració amb el Tapis, on va impartir uns tallers d’electricitat a persones amb diversitat funcional, que va culminar amb el muntatge d’un arbre de Nadal. “Si he d’escollir algun fet del qual em sent orgullós és aquest”, assegura. Trenta-tres anys donen per a viure moltes anècdotes i explica aquella vegada que l’Orquesta Mondragón actuava en el pavelló municipal d’esports (1987) i com que la tensió era molt alta, els músics van plantejar que no actuaven. “Van acudir d’Iberdrola i van comprovar que estava dins dels marges legals i finalment van actuar”, recorda.
En el poliesportiu conflueixen altres anècdotes viscudes, com una gotera en la inauguració del pavelló que queia directament sobre un focus, mentre es disputava un partit de bàsquet. Un poc més recent és altra vivència, en la inauguració de la piscina coberta, que comptava amb la presència d’Eduardo Zaplana i “vam haver de llevar la llum del poliesportiu, per tal de donar-lila a la piscina, perquè el centre transformador no estava acabat. Aquell dia estàvem fent la nostra feina i ens van dir de tot menys guapos”. Reparacions en dies de neu o quan la DANA ha causat danys, la instal·lació elèctrica per a informàtica del nou ajuntament… molts són els treballs que atresora en forma de records Vicent Esparza, que s’ha quedat com assignatura pendent “fer una recopilació d’informes”. Ara vol gaudir del seu temps lliure i de l’afició a l’escriptura per traure’s aquesta espineta.