Després d’arrasar en les urnes en 2019, la nova legislatura està condicionada per la pandèmia que ens assota mundialment. En ella ha hagut de centrar i adaptar la gestió d’aquest últim llarg any. En el personal, el seu futur segueix lligat a allò que diguen els tribunals. Assegura que, encara que influïsca, no ha de condicionar el transcurs d’aquest mandat.
■ Va ser més dur el final de l’anterior legislatura o la primera meitat de l’actual?
“Des del punt de vista emocional va ser molt més dur el que va succeir en aquell últim any. Però des de la perspectiva del treball, i de la incertesa que s’ha creat, sens dubte aquesta, perquè la legislatura va canviar a partir de març de 2020. Tots els plans que teníem, tota la normalitat en la qual estàvem instal·lats es va posar del revés”.
■ Quin ha sigut el pitjor episodi que recorda d’aquesta crisi?
“Crec que els primers dies. Nosaltres ens avancem a la declaració de l’estat d’alarma i dos dies abans decidim tancar les instal·lacions municipals i retirar les terrasses. Va ser una decisió dràstica i que, a més, es prenia quan no disposàvem d’una informació excessiva. Hi havia por, incertesa en la gent. No disposàvem de màscares ni equips de protecció i record que ens arribaven aportacions per als centres que les necessitaven. Ens vam adonar de la vulnerabilitat en la qual vivíem i del poc preparats que estàvem per a afrontar una situació com aquella”.
■ El govern local que vosté presideix va apostar per la creació d’un clúster tèxtil sanitari a Ontinyent. Es percep que s’estiga desinflant el suflé en les empreses de la zona?
“Quan va sorgir el projecte va significar una resposta immediata davant una escassetat i una manca que presentava el mercat. Però nosaltres sempre hem perseguit la idea que el clúster consolide una oferta permanent per a la demanda sanitària, més enllà de les màscares que tots desitgem que desapareguen com més prompte millor de les nostres vides. A més, el clúster ha permés la creació de UTEs en la nostra zona que han pogut concórrer a concursos públics i aqueix moviment ha generat una certa il·lusió en el tèxtil del nostre entorn. En tot cas el tèxtil sanitari no pot ser entés com la panacea ni com un substitutiu a la producció de les empreses. És evident que el clúster ha sigut capaç de donar una resposta en un primer moment i que, ara, ha de reenfocar-se per a absorbir la demanda estable de les necessitats sanitàries”.
■ La pandèmia ha condicionat els temps de gestió. Preocupa no arribar a temps en aquells projectes que depenen dels fons europeus?
“No. L’alentiment es va produir, fonamentalment en els primers mesos, en els quals es van arribar a suspendre els terminis administratius. Posteriorment cal ressaltar que la pandèmia també ha aportat una cosa positiva quant al teletreball que ha permés agilitar moltes coses. Pel que respecta als projectes vinculats als fons EDUSI de la Unió Europea, creiem que sí que arribarem perquè hem fet un gran esforç per adaptar-nos i confiem que no es veuran afectats. En aquest sentit, l’anell ciclopeatonal està executat; el d’eficiència energètica per al Pavelló està adjudicat; i els altres com el centre de formació i el de la rehabilitació del Mercat Municipal estan en procés de redacció”.
■ I, quant a futures infraestructures, Ontinyent disposa de suficient sòl d’equipament per a albergar noves iniciatives perquè sempre que sorgeix una nova possibilitat, sempre es mira en primer lloc al recinte firal?
“Tenim més sòl que el recinte firal i limítrofs. Disposem de parcel·les d’equipament en el polígon de l’Altet, en el Llombo, al costat del col·legi Martínez Valls, a la Casa Barberà… però cal tindre clar que les infraestructures essencials que necessitava aquesta ciutat i que eren una demanda històrica, com l’Hospital i els Jutjats, ja estan situades. Respecte a les futuribles, en aquests moments el que es remena és un centre d’atenció a malalts mentals i un centre de menors i per a tots dos projectes ja es remenen alternatives d’ubicació”.
■ En alguns casos, per a futures infraestructures es planteja, sovint, la rehabilitació d’edificis històrics. L’Ajuntament té capacitat per a continuar adquirint més immobles amb valor patrimonial?
“Sí, capacitat tenim, però l’important ara és escometre la rehabilitació del que ja és de propietat municipal. Aquesta va ser una de les línies del nostre govern des de la primera legislatura i l’hem anat fent en aquests últims deu anys. Hem salvat molt de patrimoni privat i hem comprat allò que créiem que tenia molt de valor i que estava en perill. La prioritat és rehabilitar el que ja s’ha abans d’adquirir més immobles”.
■ Potser mai abans com ara Ontinyent va tindre 4 alts càrrecs en la Generalitat, però aprofitem la seua presència?
“Les bones relacions amb la Generalitat estaven fetes per endavant. Sempre hem tingut una relació cordial i acceptable. No crec que ningú haja d’exercir de pont. A més, estem davant un govern que no és monocolor i per tant hi ha una part d’aquest govern amb la qual mantenim millors relacions, com el cas dels vicepresidents Dalmau i Oltra, entre altres consellers. L’important, al final, és el que s’aconsegueix per al mateix municipi, amb independència de qui siga l’interlocutor”.
■ Quant a relacions institucionals, durant aquesta legislatura han sorgit tensions amb la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. El fet que Ontinyent assumisca la gestió dels residus, pot ser letal per a la Mancomunitat?
“No deuria si les coses es fan bé. L’important seria que la Mancomunitat gestionara els serveis a un preu adequat i no generara dèficit que, després, ha de ser absorbit amb la gestió dels residus. El que no pot admetre’s és que aqueixos desajustaments provoquen vagues en la recollida dels fems com ja ens ha succeït a Ontinyent. A nosaltres ens interessa tindre controlat el servei, però això no suposa abandonar la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida”.
■ La decisió de l’ús del Pou Clar per a aquest estiu, prèvia reserva a través d’una app, ha suscitat un gran debat i contestació. És necessària una mesura tan dràstica?
“És necessària. Hem d’intentar-ho. D’estiu a l’estiu les coses s’obliden, però els qui no obliden els perjudicis i els problemes són els veïns que pateixen les conseqüències. El turisme del Pou Clar no deixa beneficis econòmics a Ontinyent i genera molts problemes sobre el nostre paratge natural. La mesura està enfocada a donar-li prioritat a la gent d’Ontinyent. Puc entendre que la gent estiga farta de limitacions, però cal intentar protegir el paratge i frenar la seua deterioració”.
■ Tindrà influència en el final de legislatura el procés judicial en el qual està immers l’alcalde d’Ontinyent?
“Pot influir, però no condicionar. Des del punt de vista personal és normal que genere intranquil·litat. Sóc una persona de carn i os i m’afecten aquest tipus de coses com a tothom. No obstant això, afortunadament, nosaltres tenim un equip de treball molt potent”.
■ I pensa en una nova legislatura que seria la sisena (3 com a alcalde)?
“Em trobe amb forces i ganes. Vull presentar-me l’any 2023, però això estarà condicionat a una sentència judicial. Aspire perquè espere que se’ns faça justícia”.